Ratpenats i coronavirus al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici''

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fa anys que porta a terme un seguiment de les poblacions de quiròpters (mamífers adaptats al vol, caracteritzats pel fet de tenir les extremitats anteriors incloses en una membrana alar molt prima).

Gràcies al seguiment, en els darrers anys s’ha observat un desplaçament altitudinal d’algunes espècies, que probablement té relació́ amb major abundància d’insectes en altitud i, en general, amb el canvi climàtic.

Ni a l’estudi del 2019 ni als anteriors no s’ha detectat la presència de coronavirus en els quiròpters, fet que contrasta amb les poblacions d’altres localitats catalanes i amb les Illes Balears, on els coronavirus son abundants. Això suggereix —tot i que calen seguiments més amplis— un bon estat de salut de les poblacions de quiròpters d’aquest espai natural.


<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_433024773-image1.jpeg|516px]] </div>


== Els ratpenats com a indicadors ambientals ==

Els ratpenats —anomenats muixirecs a la vall de Boí— son un grup de mamífers molt sensibles als canvis ambientals, freqüenten hàbitats diferents (cavitats, boscos, penya-segats, ambients antròpics) i poden ser portadors d’una gran varietat de virus. Aquestes característiques fan dels ratpenats uns bons indicadors de la salut ambiental del territori on viuen: a través seu es poden observar alteracions en el medi i possibles riscos associats a la salut humana.

Els ratpenats son un grup de mamífers no agressiu (només mosseguen si se’ls molesta), que no solen resultar afectats per bona part de les malalties víriques emergents. Tanmateix, capturen massivament els transmissors d’aquestes malalties (la majoria d’espècies de ratpenats del Parc son insectívores) i son capaços d’eliminar-ne els virus. Per tant, fan una funció́ clau en el control de possibles vectors de malalties emergents. D’alguna manera, es podria dir que els ratpenats son els millors antivirals coneguts. És per aquest motiu que la seva conservació́ és essencial per al manteniment de la salut ambiental, ja sigui pel que fa a malalties zoonòtiques o pel que fa al control de plagues forestals i agrícoles.

==El seguiment  anual: la presència d’espècies==

El 2019 el seguiment de les poblacions de quiròpters del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona d'influència avaluava la dinàmica, l’estat de conservació́ i l’estat sanitari de les diverses espècies.

D’una banda, el seguiment es va fer mitjançant el control de l’ocupació de caixes-niu instal·lades a l’embassament de Baserca, i també mitjançant l’enregistrament d’emissions ultrasòniques i l’observació de vol directe a diverses localitats (vall de Barravés, vall de Sant Nicolau, Ribera de Caldes, vall de l'Escrita, etc.). Algunes de les espècies detectades han estat, per exemple, ''Myotis mystacinus'', ''Plecotus auritus'', ''Pipistrellus kuhlii'', ''Hypsugo savii'' i ''Nyctalus leisleri''. Aquesta darrera espècie és la més abundant i té una elevada fidelitat interanual.

Globalment, el nombre d'espècies de quiròpters observades va ser extraordinàriament elevat (21 espècies, que suposen el 75% de les 28 espècies presents a Catalunya) i les caixes-niu de Baserca van tenir una elevada ocupació́ de ratpenats (76%).


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_433024773-image2.jpeg|center|288px]]

<span style="text-align: center; font-size: 75%;">Espècie forestal de ratpenat (''Nyctalus leisleri'') que es refugia a les caixes niu</span>


L’enregistrament d’ultrasons va permetre detectar nombroses espècies a diferents localitats del Parc. El nombre d'espècies observades tendeix a mantenir-se estable en els darrers anys, tot i que hi ha espècies noves observades puntualment en determinats llocs.

==El seguiment  anual: l’estat sanitari de les poblacions ==

D’altra banda, el seguiment va incloure l'anàlisi de mostres biològiques d’excrements per fer-ne anàlisis moleculars i detectar si hi havia presència de coronavirus en femta. Aquests tipus de virus produeixen zoonosis emergents i tenen summa importància epidemiològica, com s’està comprovant en la pandèmia actual provocada pel SARS-CoV-2.

Des de 2010 s’han analitzat cada any femtes d’una de les espècies més abundants del Parc Nacional (''Nyctalus leisleri'') i en cap d’elles s’ha detectat la presència de coronavirus. Els resultats indiquen una baixa incidència d’aquests virus en les poblacions d’aquesta espècie del Parc Nacional.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_433024773-image3.jpg|center|516px]]

<span style="text-align:right; font-size: 75%;">Dues espècies de ratpenats orelluts (''Plecotus austriacus'' i ''Plecotus auritus'')</span>

==La tendència epidemiològica a Europa==

Aquests resultats contrasten amb els exposats en un article signat el 2018 per Jordi Serra Cobo de la Universitat de Barcelona (que fa el seguiment dels ratpenats del Parc Nacional) i altres investigadors de centres de recerca europeus (veure referència al final).

L’article repassava l’evidència sobre la presència de diferents tipus de coronavirus en espècies de ratpenats a l’Europa occidental, l’especificitat respecte els hostes i els mecanismes de salt interespecífics descrits. S’hi exposava que la diversitat de coronavirus trobada a l’Europa occidental era molt superior a la descrita anteriorment. També es concloïa que factors com la proximitat filogenètica, els alts índexs de contacte en els llocs on s’agrupen per anar a dormir i altres espais, i els moviments estacionals d’un ampli rang d’espècies hoste de ratpenats asseguren una circulació eficaç i una ràpida difusió dels coronavirus en un context de diversificació viral. Malgrat que alguns coronavirus es restringeixen a una sola espècie hoste de ratpenat, altres poden passar fàcilment d’una a altra.

Els coronavirus es divideixen en alfa-, beta-, gamma- i delta-. Un betacoronavirus, el SARS-CoV, fou el responsable de la pandèmia de síndrome respiratòria aguda greu (SARS) el 2003 a la Xina. Deu anys més tard, el 2012, l’aparició d’un altre betacoronavirus, el MERS-CoV, va provocar una altra pandèmia, el síndrome respiratori de l’Orient Mitjà. Aquests dos emblemàtics coronavirus probablement van sorgir de la transmissió d’espècies properes als humans, com sembla que ha passat en el cas del SARS-CoV-2, un altre betacoronavirus que ha desencadenat la pandèmia actual de COVID-19.  Se sospita que aquesta capacitat de  salt interespecífic  pugui donar-se en un nombre creixent d’altres coronavirus (per exemple, BCoV / OC43, PRCV, 229E, NL63). Per això els coronavirus son especialment preocupants per a la salut animal i pública i es propugna una vigilància més intensa de la seva circulació en vida salvatge.

Els coronavirus són extremadament diversos i circulen en moltes espècies de fauna, però la diversitat és més notable en els ratpenats. D’aquí la gran importància d’impulsar seguiments com el que porta a terme el Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici en les seves poblacions.

L’emergència d’epidèmies és la conseqüència —no la causa— d’un problema global, que és un model de relació amb els sistemes naturals desequilibrat i explotador. Però fer el seguiment d'hostes i virus aporta coneixement epidemiològic molt valuós per fer front a les crisi sanitàries i, el més important, per poder adreçar els ''drivers ''directes i indirectes que les provoquen. És per això que a Aigüestortes, en el marc dels seguiments dels recursos biòtics amb diferents objectius, es fa un seguiment anual dels coronavirus a quiròpters per part d'un equip especialitzat de la Universitat de Barcelona encapçalat per Jordi Serra Cobo, que periòdicament publica articles sobre salut i eco-epidemiologia en base als coneixements que es van obtenint.


<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_433024773-image4.jpeg|516px]] </div>


== Referències ==

Afelt A, Devaux C, Serra-Cobo J i Frutos, R. 2018. Bats, Bat-Borne Viruses, and Environmental Changes. In Bats, Mikkola, H. Edt. IntechOpen.

Ar Gouilh M, Puechmaille SJ, Diancourt L, Vandenbogaert M, Serra-Cobo J, Lopez Roïg M, Brownh P, Moutou F, Caroa V, Vabret A, Manuguerra JC. 2018. SARS-CoV related Betacoronavirus and diverse Alphacoronavirus members found in western old-world. Virology, 517: 88–97. [https://doi. https://doi.]org/10.1016/j.virol.2018.01.014

Frutos R, Lopez Roig M, Serra-Cobo J i Devaux CA (2020) COVID-19: The Conjunction of Events Leading to the Coronavirus Pandemic and Lessons to Learn for Future Threats. Front. Med. 7:223. Disponible a: [http://dx.doi.org/10.3389/fmed.2020.00223 http://dx.doi.org/10.3389/fmed.2020.00223]

Serra-Cobo J, López-Roig M. 2016. Bats and emerging infections: an ecological and virological puzzle. Advances in Microbiology, Infectious Diseases and Public Health, 972: 35-48. DOI: 10.1007/5584_2016_131

Serra-Cobo J i López-Roig M. 2019. Seguiment i ecoepidemiologia de quiròpters del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. XI Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, 221-226.

==Autors==

Redactat per: [mailto:serracobo@areambiental.com Jordi Serra-Cobo] i [mailto:julia.rubert@gencat.cat Júlia Rubert i Tayà]

Per saber-ne més: [mailto:serracobo@areambiental.com Jordi Serra-Cobo] i [mailto:jordi.vicente@gencat.cat Jordi Vicente]

<span id='_GoBack'></span>