Jornada: "La fertilització orgànica amb compost". Santa Coloma de Farners, 27.11.2019



<big>La jornada</big>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image1-c.jpeg|522px]] </div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
''Planta Compostatge de la Santa Coloma de Farners.   ''</div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
''27 de novembre de 2019.''</div>

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va organitzar el passat 27 de novembre la quarta jornada tècnica sobre la fertilització orgànica amb compost, a la Planta de Compostatge de Santa Coloma de Farners (comarca de la Selva).

Aquesta jornada es va dur a terme conjuntament amb el Consell comarcal de la Selva i l’Oficina de Fertilització del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca.

Hi va haver una assistència d’unes 75 persones de diferents procedències (administració, agricultors, tècnics, empreses del sector).

==Benvinguda==

La benvinguda i presentació de la jornada es va fer per part del Conseller de Gestió de Residus i Sanejament del Consell Comarcal de la Selva, Joaquim Vivas i Vidal, del cap de l’Oficina Comarcal del DARP a la Selva, Carles Ros i del director de Planificació Estratègica de l’ARC,  Francesc Giró,

En aquesta jornada es va remarcar l’impuls que es vol donar a Catalunya a l’economia circular des de la visió de residu-recurs i que el compost és un recurs que es produeix a partir del compostatge dels residus orgànics.

===A Catalunya fa molts anys que es produeix compost de qualitat procedent del compostatge dels residus orgànics (fracció orgànica, restes vegetals, fems, fangs).===

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image2.jpeg|600px]] </div>

'''El compost a Catalunya. Matèries primeres i producció. Meri Pous, Departament de Protecció del Sòl.  Àrea d’economia circular (ARC)'''

El compost es pot realitzar a partir de diversos materials i residus orgànics (fems, fangs, restes vegetals, fracció orgànica).  La separació i gestió correcta dels residus orgànics, el seu tractament biològic i la generació de compost, ha permès aprofitar un recurs que contribueix a la millora de la fertilitat dels sòls, l’estalvi d’adobs químics, a la reducció de l’erosió i desertització i a la mitigació del canvi climàtic.

A Catalunya hi ha més de 70 plantes de compostatge autoritzades i s’estima que produeixen unes 300.000 tones de compost de les quals es gestiona actualment un 80% per a l’agricultura i un 20% per a la jardineria.

El cicle de la matèria orgànica és un dels exemples més evidents d’economia circular, en què els residus que es generen un cop tractats biològicament, esdevindran un recurs (compost) i seran retornats al sòl en forma de matèria orgànica i nutrients, que permetran el desenvolupament de cultius que seran consumits.

Presentació completa en l’enllaç següent: [http://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/jornades/271119_fertilitzacio_organica/ponencia_01_ARC.pdf El compost de residus orgànics]

'''Les millores de la recollida de la fracció orgànica, el procés de compostatge i la producció de compost a la comarca de la Selva. Mònica Peso, cap de Medi Ambient, Consell Comarcal de la Selva'''

La planta de compostatge es va construir el 1997. Tracta la fracció orgànica de recollida selectiva dels municipis de la Selva, tot i que també entra altres municipis de fora del seu àmbit. Té una capacitat de 12.500 t de fracció orgànica i 5.000 t de restes vegetals.

La fracció orgànica que tracta prové de municipis amb model contenidor i de municipis amb la recollida porta a porta. El sistema de recollida porta a porta està sent més eficaç, ja que els ens locals que ho tenen implementat tripliquen la producció de residus orgànics i per tant duen menys residus als dipòsits. També els resultats son millor qualitativament, atès que la fracció orgànica porta a porta té un nivell d’impropis al voltant 1,5%. La planta produeix 2.300 tn de compost que es destina principalment en un 63 % a cereals, en un 11% a fruiters i en un altre 13% a jardineria.

El compost de la planta està registrat al Registre de productes Fertilitzants des de l’any 2017 (RD 506/2013) amb el nom comercial de SELVAFER.

Els reptes que té el Consell comarcal són la millora de la recollida selectiva quantitativament i qualitativa, minimitzar la presència d’impureses en el compost (plàstics principalment) i incrementar la maduresa del compost.

Presentació completa en l’enllaç següent: [http://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/jornades/271119_fertilitzacio_organica/ponencia_02_CC_Selva.pdf Les millores de la recollida selectiva de la fracció orgànica, el procés de compostatge i la producció de compost de la Selva.]

==Els beneficis d’aplicar compost en sòls agrícoles. Joan Romanyà, professor d’edafologia de la UB==

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image3.jpeg|600px]] </div>

Professor en edafologia (la ciència del sòl) de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la (UB). La seva recerca es centra en la gestió la matèria orgànica del sòl per afavorir la producció de planta i la conservació del sòl.

La matèria orgànica al sòl participa en la millora en l’estructuració del sòl (aireació, disponibilitat d’aigua, facilitat d’arrelament de les plantes), en el sosteniment dels organismes del sòl, en la contribució al reciclatge de nutrients i a la resistència a les malalties. L’increment dels reservori de carboni al sòl, contribueix en la mitigació del canvi climàtic.

Nivells de matèria orgànica per sota d'un 1% poden suposar una mala producció agronòmica fins i tot en condicions de bona disponibilitat de nutrients (Loveland y Webb, 2003).

Una bona part dels sòls agrícoles tenen un problema de compactació. L’aplicació de compost contribueix a la regeneració de sòls agrícoles, que construeixen una reserva de matèria orgànica i nitrogen dels sòls de conreu, milloren l’estructura del sòl i en conseqüència, la capacitat d’arrelament i la disponibilitat d’aigua, afavoreixen  les comunitats microbianes i milloren la capacitat de mineralització de N i augmenten la resistència de malalties edàfiques.

Presentació completa en l’enllaç següent: [http://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/jornades/271119_fertilitzacio_organica/ponencia_03_UB.pdf Els beneficis de l’aplicació de compost en sòls agrícoles.]

==Taula d’experiències amb el compost==

En aquesta taula rodona diferents ponents, ens van explicar la seva experiència i els beneficis de l’ús del compost. [http://residus.gencat.cat/web/.content/home/lagencia/publicacions/jornades/090519_fertilitzacio_organica/ricardplanas_solucions.pdf Enllaç video]

:* Pere Arbonès, Avellana de Brunyola.  Cap de finca de l’explotació Reig Estanyol SA, productors i membres de l’associació Avellana de Brunyola.

* Joan Miquel Picanyol, Cultius extensius. Usuari de fa molt anys del compost de la planta de Santa Coloma

* Joan Masmiquel, tècnic de l’ADV Avellana de Girona. Assessora els pagesos/es en tots els àmbits tècnics que afecten la gestió diària de les seves explotacions i en la fertilització orgànica

* Josep Maria Vallès, director de TARPUNA  SCCL. Treballa en projectes d’agricultura urbana i agricultura social, restauració del paisatge, és horticultor i compostaire casolà, i ha escrit llibres divulgatius sobre el compostatge.

* Eduard Vinyolas, Treballs Agrícoles Vinyolas. Gestiona 1.100 hectàrees de conreus extensius a la província de Girona i usuari de matèria orgànica en la fertilització dels conreus.

* Sara Camps, Horta ecològica, Vessana Pagesa, de la finca familiar d’horta i fruiters ecològica “Vessana”.

<span id='_Toc433616250'></span>

===Sessió pràctica amb mostres de diferents composts. ===

En aquesta sessió els assistents es van dividir en grups i van realitzar varies activitats realitzades amb el compost com:

* Endevinar l’origen de compost elaborats amb matèries primeres d’origen diferent (fems, fangs, vegetal, fracció orgànica). Cala utilitzat els sentits (olfacte, vista, tacte).

* Calcular el nitrogen per hectàrea amb l’aplicació de dos compost a partir de les fitxes comercials on es descriu la seva composició.

* Veritat o fals sobre unes frases sobre el compost.

Aquestes activitats es puntuaven i els dos grups guanyadors van rebre una panera ecològica fertilitzada amb compost.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image4.png|516px]] </div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image5.jpeg|534px]] </div>

<span id='_GoBack'></span> [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image6.jpeg|462px]]

'''Exposició de compost de diferents orígens'''

Es va fer una exposició de 32 mostres de compost de plantes de compostatge de Catalunya de fracció orgànica, restes vegetals, fems, fangs i residus agroalimentaris.

===Aquesta exposició s’ha fet gràcies a la col·laboració de diverses plantes de compostatge del territori===

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image7.png|498px]]

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image8.png|378px]] </div>

==Visita a la planta de compostatge. Núria Xifra, cap de la planta de compostatge. ==

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image9.png|516px]] </div>

Es va fer una visita guiada a la planta i es van explicar les diferents etapes del procés:  barreja de la fracció orgànica amb la fracció vegetal, pretractament per treure impropis, la descomposició del material, la maduració, el posttractament i el compost acabat.

===Algunes dades més rellevants de la planta de compostatge de Manresa:===

===* Capacitat de tractament: 12.500 tones/any.===

===* Tecnologia: túnels.===

===* Fracció orgànica tractada: 11.800 tones 2018 (nivell impropis FORM 8 %).===

===* Procedència de la fracció orgànica: municipis de la Selva i alguns fora de la comarca.===

===* Compost obtingut: 2.300 tones/any.===

===* Destinació compost: cereal, fruita, jardineria,===

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image10.jpeg|480px]] </div>

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image11.jpeg|600px]] </div>

'''Vídeo resum de la jornada'''.[http://residus.gencat.cat/ca/lagencia/publicacions/jornades/271119_fertilitzacio_organica/ enllaç]

==ALTRES==

* Tots els assistents van poder-se endur una mostra de compost produït a la mateixa planta.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image12.jpeg|468px]] </div>

* Exposició de les lletres gegants de compost: Les lletres contenen explicacions sobre el cicle de la matèria orgànica i els beneficis que aporta l’ús del compost als sòls.

<div class="center" style="width: auto; margin-left: auto; margin-right: auto;">
 [[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image13.jpeg|504px]] </div>

* Durant la pausa de la jornada es va oferir un petit esmorzar organitzat per la Granja Mas Bes  on es va oferir als assistents un tast de productes locals i ecològics, utilitzant vaixella reutilitzable i compostable.


[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image14.jpeg|center|444px]]

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_849858006-image15-c.png|300px]]

'''Autors:'''

'''Redactat per: Meri Pous (mpous'''[mailto:fcalvet@atm.cat '''@gencat.cat''']''')'''

==Per saber-ne més: Meri Pous==