CREAF: Boscos. Salut i serveis ecosistèmics.

En el marc del projecte europeu LIFE RedBosques, on el CREAF participa, arriba el manual ‘Bosques Maduros Mediterráneos’. S’hi recullen els resultats de més de tres anys de treball col·laboratiu entre investigadors i investigadores, professionals forestals i personal gestor.

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_945185340-image1-c.png|center|498px]]


La publicació fa un repàs de les característiques d’aquests tipus de boscos, i remarca com de valuosos són per a la conservació de la biodiversitat. Així mateix, serveixen com a referència per a la gestió forestal i s’ofereixen diverses pautes a seguir per a l’ordenació de les muntanyes i la silvicultura en funció de la maduresa forestal. Jordi Vayreda, investigador del CREAF i un dels autors del document, invita a les persones gestores i propietàries forestals a llegir el manual per  entendre la importància de conservar els pocs boscos madurs que encara tenim i a replantejar algunes de les pràctiques de gestió forestal dins, però també a fora, dels espais naturals.  El manual està disponible en castellà i anglès, forma part d’una sèrie de manuals que publica l’observatori d’espais naturals protegits EUROPARC enfocats a la gestió i planificació del territori. Es pot consultar al lloc [http://www.redbosques.eu/Documentacion_tecnica LIFE RedBosques].

==Pel que fa a la salut==

Encara falta informació per constatar científicament que els boscos milloren la salut de les persones.

Un estudi recent en el que han participat el CREAF, el CTFC i la UAB constata que gairebé el 20% dels estudis que s’han fet per relacionar la salut dels boscos i la de de les persones no són complets. Per exemple, no descriuen el tipus de bosc i les variables forestals utilitzades són molt heterogènies.

[[Image:Draft_Echave-Sustaeta_945185340-image2-c.png|center|384px]]


Segons '''Albert Bach''', investigador de l’ICTA i el CREAF i primer autor de l’estudi,  encara que hi ha evidència científica que '''relaciona el bosc i la salut humana''', la major part se centra en la part mèdica i obvia el component ecològic dels ecosistemes forestals. Així mateix, tal i com estudiem la salut de les persones de manera integrada amb sistemes interrelacionats, també hauríem d’analitzar els boscos com un sistema complex i ric.

A l’estudi, on han participat els investigadors del CREAF Josep Peñuelas i Joan Llusià, s’han analitzat els '''compostos orgànics volàtils '''(COVs) que emeten les plantes per comunicar-se entre elles, defensar-se de les plagues o respondre a les situacions ambientals. Tot i que es creu que poden estar relacionats estretament amb els beneficis que sentim les persones quan som al bosc, no s’ha trobat encara quin és el mecanisme que ho provoca. Aquesta investigació,  publicada a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, ha analitzat les variables de salut de diversos voluntaris com ara la pressió arterial, la freqüència del pols i els nivells de cortisol en passejar pel bosc. En aquest cas tampoc s’han pogut identificar uns patrons clars que relacionin aquestes variables i el tipus de bosc. Per això, els investigadors i investigadores remarquen que és imprescindible seguir-ho estudiant.

==Article de referència:==

Albert Bach Pagès, Josep Peñuelas, Jana Clarà, Joan Llusià, Ferran Campillo y López, Roser Maneja (2020) [https://www.mdpi.com/1660-4601/17/3/1027 ''How should forests be characterized in regard to human health? Evidence from existing literature''][https://www.mdpi.com/1660-4601/17/3/1027 .] Int. J. Environ. Res. Public Health,17, 1027

==Autors==

Redactada per: [http://mailto:acliville@creaf.uab.cat Adriana Clivillé Morató] i [http://mailto:margarita.torre@gencat.cat Marga Torre]   
Per saber-ne més: [http://mailto:acliville@creaf.uab.cat Adriana Clivillé Morató]