La regulació urbanística arriba al sector del càmping.

==Aprovació inicial del Pla Director dels càmpings de Catalunya==

L’augment  de propostes per obrir nous càmpings així com l’increment de les demandes d’ampliació dels ja existents, han portat a la necessitat de regular aquest sector per part del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES). Fins ara, la legislació disposa que els càmpings es poden instal·lar en sòl no urbanitzable, si prèviament el planejament municipal hi autoritza l’ús, sense establir cap tipus de criteri paisatgístic ni mediambiental, més enllà de l’obligatorietat de redactar un Pla especial urbanístic, que d’acord amb la Llei de paisatge ha d’anar acompanyat d’un Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística.

D’altra banda, el sector ha canviat força des de la seva aparició a Catalunya als anys 60, quan només eren espais per tendes, caravanes i poca cosa més. Actualment, els càmpings compten amb tot tipus de serveis i infraestructures, més semblants a les ciutats de vacances, que al que van ser al seu origen.  Molts d’ells compten amb piscines, instal·lacions esportives, aparcaments de pagament, àrees d’acollida de caravanes, mòbil-homes i bungalous, de manera que per superfície i per la transformació de l’entorn que comporten, tenen més similituds amb el sòl urbà que amb el no urbanitzable.

Davant aquest escenari de canvi s’ha produït un buit legal, i per aquest motiu el DTES ha considerat convenient ordenar aquests tipus d’instal·lacions de manera que tinguin en compte la demanda dels campistes i alhora garanteixin una ocupació del territori respectuosa amb el medi natural i proporcionada al seu entorn.

Catalunya compta actualment amb uns 350 càmpings situats en 181 municipis, que ofereixen més de 280.000 places d’allotjament. Es concentren sobretot a  les zones de muntanya (Alt Pirineu i Aran o Ripollès) i al litoral (Costa Brava i Costa Daurada, especialment) amb un pes molt rellevant en el sector turístic. El turisme representa actualment el 12% del PIB català.

El Pla Director Urbanístic(PDU) concreta directrius generals que afectaran tant a l’establiment de càmpings nous com als ja existents. Els Ajuntaments hauran de considerar obligatòriament aquestes  directrius a l’hora d’autoritzar nous establiments als seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als nous càmpings. Els paràmetres que té en compte el PDU són els següents:

<ul><li>Àrees geogràfiques i categoria dels espais oberts</li>
<li>Superfícies limitades segons la ubicació</li>
<li>Densitats variables segons la proximitat a nuclis urbans</li>
<li>Directrius d’ordenació i disseny del càmping</li>
</ul>


[[Image:Draft_dtes_696628180-SAUT_campings-SHUT_campings_distribucio_actual.jpg|center|px|SHUT_campings_distribucio_actual]]
Distribució dels càmpings a Catalunya

<ul><li>[[#bloc1|Àrees geogràfiques i categoria dels espais oberts]]</li>
<li>[[#bloc2|Superfícies limitades segons la ubicació]]</li>
<li>[[#bloc3|Densitats variables segons la proximitat a nuclis urbans]]</li>
<li>[[#bloc4|Directrius d’ordenació i disseny del càmping]]</li>
<li>[[#bloc5|Tramitació del Pla]]</li>
<li>[[#bloc6|Redactat de la notícia i més informació]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Àrees geogràfiques i categoria dels espais oberts==

El Pla estableix en primer lloc tres grans àrees geogràfiques a escala territorial de tota Catalunya: les '''àrees de muntanya''', on es vol fomentar aquesta activitat econòmica; les '''planes interiors''', on els càmpings poden contribuir a diversificar el turisme, i el '''litoral i el prelitoral''', on la capacitat per a noves instal·lacions ja és molt reduïda. A més, dins d’aquestes àrees, es prestarà especial atenció als '''micropobles''' de menys de 500 habitants, per fomentar-hi la creació d’oportunitats laborals i la generació d’altres sinergies amb l’economia local.

A més, el PDU té en compte els '''diversos graus de protecció del sòl no urbanitzable '''per autoritzar o no noves implantacions. Així, en sòls de protecció preventiva, la categoria més baixa, es podran instal·lar càmpings a tota Catalunya, mentre que als sòls de protecció territorial només s’admetran a les àrees de muntanya, les planes interiors i el litoral i prelitoral de les Terres de l’Ebre, on encara existeix capacitat d’admetre’ls.

Pel que fa a les categories més elevades de protecció, només es podran habilitar càmpings en sòls de protecció especial a les àrees de muntanya i als micropobles, per fomentar l’activitat econòmica. Quedaran prohibits els càmpings als espais de la Xarxa Natura 2000 o PEIN, excepte que aquests indrets comptin amb una normativa aprovada que els permeti explícitament.


[[Image:Draft_dtes_696628180-SAUT_campings-SHUT_campings_distribucio.jpg|center|px|SHUT_campings_distribucio]]


<span id='bloc2'></span>

==Superfícies limitades segons la ubicació==

La superfície màxima permesa –entre 3 i 10 hectàrees- variarà en funció de la categoria de protecció del sòl, sent menor com més alta sigui aquesta. També concreta els supòsits en que es puguin superar aquestes superfícies de referència quan el model i el territori les admetin, com ara la proximitat a nuclis urbans o a carreteres, la recuperació de sòls degradats o la reutilització de construccions existents.


<span id='bloc3'></span>

==Densitats variables segons la proximitat a nuclis urbans==

Un altre dels paràmetres que regula el PDU són les unitats d’acampada màximes per hectàrea que pot tenir un nou establiment, que dependrà del nivell de protecció del sòl on es vulgui ubicar i de la distància amb els nuclis urbans. Així, els càmpings més densos només es podran trobar a prop de la trama urbana (a menys de 500-1.000 metres), mentre que els més allunyats hauran de tenir poques unitats d’acampada per hectàrea, per tal de preservar els valors naturals de l’espai.


<span id='bloc4'></span>

==Directrius d’ordenació i disseny del càmping==

Un cop triat l’emplaçament concret d’un nou càmping, el Pla director baixa al detall de dictar determinacions de com haurà de ser la seva ordenació i, fins i tot, alguns aspectes del seu disseny.

Així, es regula, per exemple, el tipus de tancament, la minimització dels moviments de terres, el tipus d’enjardinament, la necessitat d’intentar concentrar al màxim totes les edificacions, i altres criteris paisatgístics com els materials per construir els bungalous, que en cap cas poden esdevenir segones residències o habitatges permanents.


<span id='bloc5'></span>

==Tramitació del Pla==

El Pla se sotmetrà ara a informació pública durant tres mesos, i després a un mes d’audiència als ajuntaments. Les al·legacions rebudes s’incorporaran, si s’escau, al document que s’aprovarà definitivament. La Comissió de Política Territorial i d’Urbanisme de Catalunya (CPTUC) en farà el darrer informe favorable abans de la signatura final del conseller de Territori i Sostenibilitat.


<span id='bloc6'></span>

==Redactat de la notícia i més informació==

Redactat per: [mailto:cristina.gil@gencat.cat Cristina Gil], [mailto:merce.bollo@gencat.cat Mercè Bolló]

Per saber-ne més: [mailto:merce.bollo@gencat.cat Mercè Bolló]


<span id='bloc7'></span>