Salut i sostenibilitat, les dues cares de la mateixa moneda

La salut i la sostenibilitat són dos '''aspectes transversals clau''' que es veuen afectats per tot tipus de polítiques públiques i per gran varietat d’instruments. El Servei de Plans i Programes (SPP) és l’òrgan que vetlla per millorar la incidència ambiental dels plans i programes impulsats per la Generalitat de Catalunya i l’Administració local. Fruit de la seva experiència implementant l’avaluació ambiental estratègica han constatat que la incorporació consistent de la sostenibilitat entre els diferents instruments i a les diferents escales ha d’anar de la mà de la incorporació d’aspectes de salut. El '''benestar de les persones''' està inextricablement lligat al '''bon estat del seu entorn'''.


[[Image:Draft_dtes_810452640-Salut-planejament-SPP2.jpg|center|px|SPP2]]

<ul><li>[[#bloc1|Les línies de treball]]</li>
<li>[[#bloc2|Un primer instrument]]</li>
<li>[[#bloc3|Ressò internacional]]</li>
<li>[[#bloc4|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Les línies de treball==

Per potenciar que els instruments de planificació de polítiques es basin en aquesta aproximació dual i integral de la salut i la sostenibilitat, el SPP està liderant, impulsant i coordinant des de fa gairebé dos anys un ambiciós projecte, ''Salut i sostenibilitat al planejament''. Les diferents línies de treball en paral·lel engegades inclouen, entre d’altres:

 
<ul style=''><li>'''Coordinació i formació''', tant interna a la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat (per definir i estendre una visió compartida sobre com incorporar a l’avaluació ambiental estratègica els aspectes de salut i sostenibilitat) com externa (amb presentacions públiques en diferents marcs: Màster en salut pública, cimera Urban Transitions...).</li>
</ul>

 
<ul style=''><li>'''Treball conjunt amb altres unitats''' de la Generalitat, en especial amb el Departament de Salut a través del Pla interdepartamental de salut pública (PINSAP).</li>
</ul>

 
<ul style=''><li>'''Coordinació i treball interadministratiu''' amb actors externs per millorar la incidència de les seves actuacions sobre la salut i la sostenibilitat (Diputació de Barcelona, INCASOL, ATM, AMB...).</li>
</ul>

 
<ul style=''><li>'''Transferència de coneixement''' mitjançant la col·laboració amb centres de recerca i la identificació de necessitats a nivell nacional i internacional, per exemple amb l’Organizació Mundial de la Salut o ISGlobal.</li>
</ul>


[[Image:Draft_dtes_810452640-Salut-planejament-SPP.jpg|center|px|SPP]]

 
<span id='bloc2'></span>

==Un primer instrument==

L’evidència científica sobre la incidència de l’entorn sobre la salut de les persones és aclaparadora. Però, malgrat tot, no abunden eines concretes per traslladar el resultat de la recerca a la pràctica professional o administrativa. Persisteix la bretxa entre el coneixement i la gestió.

Vist que bona part dels plans i programes que el SPP avalua són instruments urbanístics i que aquests tenen una gran importància per assegurar un entorn saludable per a les persones, va considerar que seria prioritari desenvolupar un instrument que permetés incidir positivament en l’elaboració de plans urbanístics sostenibles i saludables.


[[Image:Draft_dtes_810452640-Salut-planejament-SPP3.jpg|center|px|SPP3]]

Una intensa i fructífera col·laboració amb ISGlobal ho ha fet possible. L’exhaustiva revisió d’estudis científics que relacionen elements urbans amb qüestions de salut es va concretar en un '''compendi de criteris i indicadors''' que permeten enfocar els plans d’ordenació urbanística municipal des d’una perspectiva que integra els aspectes de salut i sostenibilitat. La llista conté '''10 blocs''' d’aspectes clau  a incorporar:

<ol style=''><li>Mixticitat d’usos</li>
<li>Connectivitat de carrers</li>
<li>Densitat</li>
<li>Pacificació del trànsit</li>
<li>Caminabilitat</li>
<li>Ciclabilitat</li>
<li>Transport públic</li>
<li>Multimodalitat</li>
<li>Espais verds i oberts</li>
<li>Integració global de tots els aspectes</li>
</ol>

Per a cada bloc es defineixen diferents '''indicadors significatius''' i un rang de valors desitjables. L’eina està pensada per aplicar-se a les '''ciutats de més de 25.000 habitants''', (que a Catalunya aglutinen el 70% de la població), ja que la variabilitat inevitable dels diferents contextos urbans fa impossible pensar en una estandardització única. Actualment s’està sotmetent el prototipus d’aquest treball a debat amb diferents actors i institucions per fer-lo més sòlid i més consensuat.


[[Image:Draft_dtes_810452640-Salut-planejament-SPP5.jpg|center|px|SPP5]]

Un cop millorada l’eina començarà a utilitzar-se en les avaluacions estratègiques de planejament urbanístic per part del SPP i els serveis territorials. Aquest és un esforç pioner de concretar un full de ruta per prendre decisions aplicant el principi de prevenció basat en l’evidència científica. En definitiva, es tracta d’una eina per afavorir ciutats compactes, mixtes, amb una mobilitat sostenible i abundants espais oberts que ha d’assegurar una millora sobre la salut de les persones.


<span id='bloc3'></span>

==Ressò internacional==

El SPP va ser convidat a participar en una '''trobada internacional de l’Organització Mundial de la Salut''' (OMS) que va tenir lloc a Berlín el 26 i 27 de març de 2019. L’objectiu era debatre com incorporar la consideració de la salut en l’avaluació d’impacte ambiental i l’avaluació ambiental estratègica a nivell de tot Europa. La Directiva 2014/52/EU va ser modificada el 2014 justament per incloure “la població i la salut humana” entre els aspectes que forçosament han de tenir en compte les avaluacions ambientals, però deixava en mans dels estats la manera com articular-ho. Vista la complexitat de la qüestió l’OMS va organitzar un fòrum tècnic per tractar els aspectes clau i els reptes de futur d’aquesta qüestió, que va comptar amb la participació de 20 persones de l’acadèmia i les administracions públiques vinculades tant al camp de l’avaluació ambiental com al camp de la salut. Un dels focus de treball era consensuar un document de referència per als estats membres que recollís les conclusions més destacades. Un altre era fomentar la transferència de coneixement i de bones pràctiques. En aquest sentit, el prototipus de llista d’indicadors exposat a l’apartat anterior va ser presentat per Irene Martín del SPP i va despertar molt interès atès que no es coneixien experiències similars en les regions participants.


[[Image:Draft_dtes_810452640-Salut-planejament-SPP4.jpg|center|px|SPP4]]

D’altra banda, a l’octubre de 2019 Irene Martín del SPP i Carolyn Daher de ISGlobal també van participar en el [https://healthycitydesign2019.salus.global/conference-show/healthy-city-design-2019 '''3rd Healthy City Design International Congress'''] (3r Congrés internacional de disseny de ciutats saludables). Després de presentar un resum de treball “De l'evidència a la pràctica: directrius interdisciplinàries per integrar la salut en els processos urbanístics de Catalunya, Espanya”, el treball va ser seleccionat per ser presentat en un dels 19 blocs temàtics que omplien dos dies amb un [https://healthycitydesign2019.salus.global/conference-programme/healthy-city-design-2019/2019-10-14  programa] molt dens.


<span id='bloc4'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:irene.martin@gencat.cat Irene Martín], [mailto:josep.torrents@gencat.cat Josep Maria Torrents] i [mailto:julia.rubert@gencat.cat Júlia Rubert i Tayà]

Per saber-ne més:  [mailto:irene.martin@gencat.cat Irene Martín] i [mailto:josep.torrents@gencat.cat Josep Maria Torrents]


<span id='bloc5'></span>