Badalona estudia com augmentar la seva resiliència davant fenòmens hídrics extrems.

L’Ajuntament de Badalona i altres agents públics i privats del país han participat en un projecte internacional europeu sobre pràctiques innovadores en la gestió de l’aigua en un escenari de canvi climàtic. A Badalona ha correspost la recerca sobre els impactes de les inundacions en les activitats urbanes i sobre les conseqüències del desbordament del clavegueram en les masses d’aigua de la ciutat.
<ul><li>[[#bloc1|Projecte BINGO, per a un futur millor en un escenari de canvi climàtic]]</li>
<li>[[#bloc2|Autors]]</li>
</ul>

<span id='bloc1'></span>

==Projecte BINGO, per a un futur millor en un escenari de canvi climàtic==

El Projecte BINGO (Bringing Innovation to Ongoing Water Management) és una actuació internacional finançada pel Programa de recerca i innovació Horizon 2020 (núm. 641739) de la Unió Europea. El seu pressupost depassa els 7,8 milions d’euros. El Projecte s’inscriu en les actuacions orientades a l’estudi del cicle de l’aigua en un escenari de canvi climàtic. BINGO va arrencar el mes de juliol de 2015 i va finalitzar el mes de juliol de 2019, i en va coordinar les tasques el Laboratório Nacional de Engenharia Civil portuguès, amb seu a Lisboa.

El Projecte es va desenvolupar en sis indrets de diferents països; de fora de casa nostra en tenim:

<ul style=''><li>Bergen, a Noruega: s’hi van estudiar les característiques de l’aigua en un marc de precipitacions cada cop més irregulars en el qual, a més, les inundacions periòdiques que es produeixen ocasionen problemes de qualitat de l’aigua de consum humà i de l’aigua de bany, que sovint es barregen amb efluents del clavegueram i de les plantes de tractament.</li>
<li>Les muntanyes Troodos, a Xipre: s’hi van dur a terme estudis d’evapotranspiració a fi de millorar els coneixements de la hidrologia de la zona i poder oferir projeccions més acurades sobre el flux d’entrada a les diverses preses existents, així com de traçar estratègies de protecció enfront inundacions i establir actuacions més sostenibles en l’aprofitament de les aigües freàtiques.</li>
<li>La conca del riu Wupper, a Alemanya: per a aquesta zona s’ha proposat la formulació de nous algoritmes per a la gestió del riu i de les quinze preses presents a la seva zona de captació, d’uns 800 km<sup>2</sup> i que ha de satisfer les necessitats hídriques de prop d’un milió d’habitants.</li>
<li>El curs baix del Tajo, a Portugal: en aquesta zonas’espera poder obtenir mètodes de projecció capaços d’integrar la modelització del riu, de l’estuari i de les aigües subterrànies en diversos escenaris climàtics i de demanda hídrica; també es pretén aconseguir estimacions més precises dels impactes del canvi climàtic en les característiques quantitatives i químiques de les masses d’aigua de l’àrea.</li>
<li>La zona de captació freàtica del Veluwe, als Països Baixos: s’hi han pogut constatar pèrdues d’aigua cap a l’atmosfera, i hom pensa que amb la seva quantificació es podran millorar els models del cicle de l’aigua, especialment pel que fa a la recàrrega hídrica de les capes subterrànies d’aquest entorn sorrenc.</li>
</ul>

I al nostre país, Badalona. En l’actuació badalonina han participat l’Ajuntament de la ciutat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Aigües de Barcelona i Aquatec SAU.

A Badalona la recerca s’ha centrat en els impactes de les inundacions en l’activitat urbana, i en les conseqüències del desbordament del clavegueram sobre les masses d’aigua de la ciutat, concretament les aigües de bany i les rieres.

En episodis de pluges intenses, la ciutat de Badalona ha de fer front a les crescudes sobtades, derivades de la morfologia del terreny, i a desbordaments del clavegueram que acaben desembocant a les platges. És exemple d’aquests problemes la inundació de setembre de 1999, que va provocar uns danys directes de 125 milions d’euros (considerant només els perjudicis coberts per les asseguradores). També, el mes d’agost de 2000 es van produir a Badalona inundacions costaneres que van ocasionar impactes greus en el medi ambient, i que van provocar danys estimats en uns vuitanta milions d’euros.

En el cas badaloní el Projecte BINGO aspira a millorar la resiliència de la ciutat davant inundacions i desbordaments del clavegueram mitjançant una gestió avançada del drenatge urbà basada en la modelització integral del cicle de l’aigua a la ciutat.

 
[[Image:Draft_dtes_969815714-bingo-00002-badalonapluja.png|center|px|badalonapluja]]

''Imatge de Badalona inundada, el mes de setembre de 2016''

 
BINGO ha servit per proporcionar dues projeccions futures d’intensitat de pluja, una per al període 2015-2025 i una altra per a 2051-2100. Mentre que la primera no ha ofert variacions significatives respecte a la situació actual, les segones presenten una gran incertesa: en aquell període la mitjana de precipitació pot tant pujar com baixar, segons els diversos escenaris d’emissions (RCP) considerats, però sigui com vulgui tots els escenaris mostren un increment de les intensitats puntuals en períodes de retorn de dos anys.

BINGO ha analitzat també les intensitats de pluja a Badalona des de 2013, concretament dels episodis que han superat en vint o en seixanta minuts les intensitats pròpies d’un període de retorn d’un any. Les dades revelen que des de 2013 la ciutat ha experimentat diversos episodis de precipitacions amb intensitats pròpies d’un període de retorn de fins i tot cinc anys, i que tot just l’any 2018 n’hi va haver quatre que van superar les intensitats pròpies d’un període de retorn d’un any (vegeu el gràfic següent):

 
[[Image:Draft_dtes_969815714-bingo-00002-badalonagraf.png|center|px|badalonagraf]]

 
Sembla malgrat tot que Badalona no sol experimentar episodis extrems, considerats aquells que tenen períodes de retorn de més de cinc o deu anys i en funció dels quals se solen establir els criteris de disseny per als sistemes de drenatge urbà; això suggereix que el risc d’inundació a la ciutat ve provocat sobretot per episodis amb períodes de retorn més petits que a més, probablement, esdevindran més freqüents amb el canvi climàtic.

De les actuacions dutes a terme en el marc del Projecte BINGO cal fer esment també de la constatació que gran part dels residus acumulats al llit marí de la ciutat provenen efectivament de la xarxa de clavegueram desbordada, més que no pas de la planta de tractament d’aigües residuals del Besòs, tal com solen queixar-se els pescadors badalonins.

També com a part del Projecte hi ha una avaluació preliminar dels costos de les mesures d’adaptació que es podrien implantar a la ciutat per fer front als riscs descrits. Cal pensar que, en tant que agent implicat en BINGO, l’Ajuntament de Badalona s’abocarà activament a posar en pràctica les mesures que calguin a la llum dels resultats del Projecte.

 
[[Image:Draft_dtes_969815714-bingo-00002-bingologoibaner.jpg_2127662475.jpg|center|375px|bingologoibaner]]


<span id='bloc2'></span>

==Autors==

Redactat per: [mailto:alfonso.martinezjaume@gencat.cat Alfonso Martínez Jaume]

Per saber-ne més: [http://www.projectbingo.eu/ Projecte BINGO], [[Media:Draft_dtes_969815714-BINGO_Brochure_EN.pdf|Projecte BINGO [PDF]]], [http://ajuntament.badalona.cat/noticies/badalona-presenta-els-resultats-del-projecte-europeu-bingo-on-sha-avaluat-limpacte-que-tindra-el-canvi-climatic-sobre-la-ciutat/ Ajuntament de Badalona]


<span id='bloc3'></span>
===Informació relacionada===

<ul><li>[http://www.projectbingo.eu/ Projecte BINGO . Obre en una nova finestra.]

</li>
<li>[http://www.projectbingo.eu/sites/default/files/BINGO_Brochure_EN.pdf  Projecte BINGO [PDF] . Obre en una nova finestra.]

</li>
<li>[http://ajuntament.badalona.cat/noticies/badalona-presenta-els-resultats-del-projecte-europeu-bingo-on-sha-avaluat-limpacte-que-tindra-el-canvi-climatic-sobre-la-ciutat/  Ajuntament de Badalona . Obre en una nova finestra.]

</li>
</ul>